Au revoir

Eres petita, innocent, somiadora.
Vull un cello, pares, vull tocar el cello.
Segur filla?, bé, anem a provar.
Pare, el primer concert, què nerviosa estic,
filla tu pots, endavant.
Sol, re, si, la... uy, m'he equivocat, perquè?
Sol, si, sol... aplausos, satisfacció.
Primer premi, felicitat. Vull seguir tocant.
Hola Cristina, avui tocarem un obra per primera volta.
Ay quina il·lusió... una obra, ja passe de campanita del lugar.
Conservatori, juny, prova... tremolors.
Acceptada, solfeig justet, cello molt bé.
Quina pena, espere millorar solfeig, que bé que passe gràcies al cello.
Hola Cristina, ara ens veiem al conservatori, què tal l'estiu?
Molt bé.
Has estudiat?
La veritat quasi res, pense, clar que sí, prou, dic.
Aquest trimestre cinc obres,
passen els cursos, tres que valen per déu...
Obligació, estudia, estudia, tens capacitat, aprofita-la, centra't Cristina.
Solfeig, suspés, quina pena, estudiar per a estiu.
Hola Cristina, ens torne'm a veure, ací tens l'examen.
Justet justet, t'aprove però no t'ho mereixes.

Estudiaré més, pense.
Ja no tinc solfeig, m'aplicaré en Armonia...
Arriba l'estiu, hauré d'agafar el cello, però no puc, sóc incapaç,
l'agafe, cinc minuts, notes vibrades, obres boniques, el deixe damunt del llit.
Armonia aprovada, uy, justet justet,
de què m'ha servit l'esforç?, no puc estudiar més...
Cello, es torna a repetir, el cap m'explota, no puc més, necessite llevar-m'ho de damunt.
Almenys un any, provar, canviar d'aires, no puc més!
Adéu amics, us trobaré a faltar, però no patiu no m'olvidaré de vosaltres, ens veurem el més aviat possible,
amb la pena més gran, m'acomiade, heu sigut una de les raons per les quals he plorat tant aquests dies, sempre us duré a dins.