Happiness*

Viviendo una vida que no reconozco... bonita, preciosa, imperfecta... no quiero despertar nunca.

only a little big love...

Lo siento mucho, la vida es así... 

Un día bonito, estoy feliz. Espero que vosotros también...

Necessite desfogar-me.

No pare de pensar que estic desaprofitant la meua vida. D'altra banda sé de sobra que estic prou limitada per ser menor, per no tindre diners etc... tot influeix. M'agradaria eixir per fi d'Espanya, anarme'n a estudiar una temporada a un altre país... També m'agradaria eixir més per la ciutat, de nit i conéixer eixe ambient, anar a algún concert... no els concerts que ja he anat, que realment ja no m'abellix anar, sino poder entrar als locals, i canviar un poc d'aires... El que més em preocupa es el primer que he dit, necessite eixir a l'estranger, i conéixer nova gent i noves experiències. Ja sé que hi han beques i tinc opcions, però es que sóc molt impacient, i em preocupa no rebre-la , que passe el temps i no anar.

He estat pensant, i sé que l'única forma amb la que puc avançar en la fotografia, és posant-me alguns objectius. He tingut el curset f.digital quasi dos mesos en un calaix. Com sempre hem passava, l'èxtasi del moment passà als pocs dies. Per això he decidit marcar-me un data fixa i estructurar-me l'estudi d'aquest, així trobe més motivació ja que desgraciadament tinc un caràcter prou caòtic...

Bé, he decidit una cosa. Per ara no puc fer més que el que es troba a les meues mans... Vaig a repartir els cartells de les classes, fer tot el curset de fotografia, i estalviar els diners posibles per al viatge del any que ve i un aniversari prou especial. No acostume a parlar d'açò al blog, però necessitava aclarar-me el que anava a fer a mesura que anava escrivint, com sempre em passa.


Bona nit :)

Tota València en flames la nit de Sant Josep.

Animal de records, lent i trist animal,
ja no vius, sols recordes. Ja no vius, sols recordes
haver viscut alguna volta en alguna banda.
Felicitat suprema, l'hora d'escriure els versos.
No els versos estellats, apressats, que escrivies,
sinó els versos solemnes —solemnes?— del record. Et permets recordar amb un paisatge i tot: 

les butaques del cine, el film que es projectava,
del que no vàreu fer gens de cas, està clar;
i evoques l'Albereda, les granotes del riu,
les carcasses obrint-se en el cel de la fira, 
tota València en flames la nit de Sant Josep 
mentre féieu l'amor en aquella terrassa.
Animal de records, lent i trist animal,
ara evoques i penses la carn fresca i suau 
per on les teues mans o els teus besos anaven,
la glòria d'unes teles alegres i lleugeres,
els cavallons de teules rovellades, la brossa
que creixia, adorable, de sobte, entre unes teules.
Animal de records, lent i trist animal. 

18 de Marzo, un sábado frío.

No volia escriure... no volia recordar, simplement volia deixar passar la nit, i les hores, mentre deixava que elles em prengueren els sentiments, el dolor, i la ignorància. Només vull fer saber que odie la existència, la seua efímera esència... Què injusta i que puta. Endavant, doneu-li la mà, que us la ferirà amb les seues urpes, i encara amb sang viva demanareu pietat, però no us la donarà.

Sempre, sempre, dintre meu.

Passa, tot passa...

Deixem que tot passe... els problemes, els dies, 

se'n van amb les ones que trenquen amb força i els fan desaparéixer...

My own way

Empiezas, lo sientes, ha llegado. Te sumerges en la inmensidad del mundo por un momento, viajas miles de kilómetros, tu cuerpo se funde... el viento del sur te mece de un lado a otro, te zambulles en un océano, las gotas de agua saltan por encima de tu cuerpo mientras tus manos avanzan hacia delante, apoyas los pies en la arena mojada y con un impulso te abalanzas intentando alcanzar las nubes, húmedas, como tu cuerpo aún empapado...

Sentada en una nube, sientes un escalofrío, tu mirada se dirige hacia abajo, de repente, tus ojos se encuentran con los de un animal, una especie de simio... te mira fijamente, reconoces algo en él, a ti mismo, pensaste... algo que puede que faltara... una ráfaga de viento te precipita al vacío más profundo, de pronto una gran águila, imponente, te recoge entre sus largas alas y te ayuda a viajar... te deja caer sobre una gran selva, cuyo fin no pueden asimilar tus ojos... te dejas caer en una enorme palmera y alguien, por casualidad, ha dejado una liana entre tus manos. Recorres todo el paisaje y cuando llegas al final, te encuentras al mono anterior, que extraño, piensas... ¿Cómo ha podido llegar tan rápido? Te acercas cautelosamente, le coges la mano, y la acurrucas con fuerza contra tu pecho. Le miras a los ojos, tienen un brillo especial, y te ves a ti, sonriendo, feliz, de hecho, es algo que me faltaba, y ya lo he encontrado.

tea and chocolate*

No he pogut veure els atmetlers en flor... 

M'encanta la sensació de tenir moltes coses a fer, i no alarmar-se... simplement acceptar-ho i posar-se al treball. Pense que és pels Diumenges, que tenen alguna cosa que inspira tranquilitat. No sé si us haureu fixat en que la majoria d'aquests dies fa bo. Els dies que plou, tan pocs com la meua inspiració realment, és d'agraïr... et poses l'estufeta, si és hivern, si és estiu simplement et poses a llegir al llit mentre notes la frescoreta dels llençols... i de fons, l'armonia de la pluja acariciant amb subtils el sòl. 

Hui ha sigut un Diumenge extrany, no ha fet bo ni ha plogut. Al eixir a passetjar he sentit la mateixa sensació d'un dilluns, dimarts o divendres... M'he posat trista, de fet és un dia que espere ansiosament pel tot el que ja us he dit... Però bé, donat que últimament estic optimista, us diré que no tot ha sigut desil·lusions...  

Aquesta setmana vinent és... bé... una taca negra podríem dir... vull dir tan negra que mentre vaig escrivint crec que m'està entrant dins del cos... Per això vull recordar-me que avui ha sigut un día productiu i ho seguirà sent... 

Esta vesprada, per a berenar... un té calentet amb mitja avellana de xocolata... 

*Vaig traure un llibre de Camus de la Biblioteca de Montcada, sincerament, va ser eixe en concret ja que degut a la gran varietat que ens ofereix només estava aquest i el Extranjero... que ja m'he llegit. I he de dir... que per ara no m'està impactant massa... El estado de sitio