No he pogut veure els atmetlers en flor...
M'encanta la sensació de tenir moltes coses a fer, i no alarmar-se... simplement acceptar-ho i posar-se al treball. Pense que és pels Diumenges, que tenen alguna cosa que inspira tranquilitat. No sé si us haureu fixat en que la majoria d'aquests dies fa bo. Els dies que plou, tan pocs com la meua inspiració realment, és d'agraïr... et poses l'estufeta, si és hivern, si és estiu simplement et poses a llegir al llit mentre notes la frescoreta dels llençols... i de fons, l'armonia de la pluja acariciant amb subtils el sòl.
Hui ha sigut un Diumenge extrany, no ha fet bo ni ha plogut. Al eixir a passetjar he sentit la mateixa sensació d'un dilluns, dimarts o divendres... M'he posat trista, de fet és un dia que espere ansiosament pel tot el que ja us he dit... Però bé, donat que últimament estic optimista, us diré que no tot ha sigut desil·lusions...
Aquesta setmana vinent és... bé... una taca negra podríem dir... vull dir tan negra que mentre vaig escrivint crec que m'està entrant dins del cos... Per això vull recordar-me que avui ha sigut un día productiu i ho seguirà sent...
Esta vesprada, per a berenar... un té calentet amb mitja avellana de xocolata...
*Vaig traure un llibre de Camus de la Biblioteca de Montcada, sincerament, va ser eixe en concret ja que degut a la gran varietat que ens ofereix només estava aquest i el Extranjero... que ja m'he llegit. I he de dir... que per ara no m'està impactant massa... El estado de sitio
No hay comentarios:
Publicar un comentario