Les passantes

Je veux dédier ce poème
A toutes les femmes qu'on aime
Pendant quelques instants secrets
A celles qu'on connait à peine
Qu'un destin différent entraîne
Et qu'on ne retrouve jamais

je que t'aime*

Oh! M'encantaria que recordares,

els dies feliços on estàvem junts.

Aleshores la vida era més bella, 

i el sol més brillant. 

Les fulles mortes s'arrosseguen a palades,

veuràs, no ho he oblidat...

Les fulles mortes s'arrosseguen a palades, 

amb els records i les memòries, 

el vent del nord les endú, 

en la nit freda de l'oblit.

Veuràs... no he oblidat,

la cançó que em cantaves.

És una cançó, que se'ns pareix,

tu, que m'estimaves, jo, que t'estimava.

Vivirem els dos junts, 

tu, que m'estimaves, jo, que t'estimava.

Però la vida separa als que s'estimen, 

dolçament, sense soroll.

I la mar, borra sota l'arena, 

el pas dels amants desunits.

Les fulles mortes s'arrosseguen a palades,

junt als records i les memòries, 

però el meu amor silenciòs i fidel,

somriu sempre, i agraïx la vida. 

Et vaig estimar tant, eres tan bonica, 

com pretens que t'oblide?

Aleshores, la vida era més bella,

i el sol més brillant que avui. 

Tu eres la amiga més dolça,

però no importen els records,

i la cançó que tu cantaves, 

jo sempre, sempre l'entendré!

(Traducció del poema "Les feuilles mortes" de Jacques Prévert)

http://fle.blogcindario.com/2005/06/00068-les-feuilles-mortes.html

baby it's you*

Je veux prendre un bain avec toi...

moonlight

Necessite controlar esta sensació, no es pot apoderar de mi, no em fa bé.  Inconscientment entre en un estat d'apatia que no m'agrada, però pense que és millor que el sofriment. Escolte la música, trista per a variar, i em pareix que forme part d'una mena de película, en veig a mi, tombada al llit escrivint, i buscant solucions, que per molt que escriga i pense, no trobe. Ara dormiré, tancaré els ulls i somriuré, dormiré profundament, i demà serà un altre dia, espere que faça sol, el necessite. I a ser feliç, i a comportar-se.

♥

con amor, fotografía*

Sientes la insatisfacción latente, anhelas la razón de tus penas, de tus alegrías, necesitas dar forma a tus deseos. Una luz se abre paso entre las sombras, y te sientes plena. Lo encontraste, el gran pozo de las emociones, los delirios de la humanidad, los recuerdos estancados eternamente en un trozo de papel, la solución a una amnesia colectiva, desde lo más profundo de tu ser, y sobretodo, tu visión del mundo.

col·lecció de somriures.

Agafa'm la mà, apreta-la fort, mira'm als ulls, no baixes la mirada, dis-me que m'estimes, que em desitjes, i tantes altres tonteries com et vinguen al cap. Després allunya't, dis-me adéu, i aleshores et somrís, perquè, com diu Shakespeare, ningún minuto de nuestra vida debería pasarse sin placer alguno. et rien plus.

Le soleil couchant *

Tanquem els ulls i mirem la mar, el reflex dels núvols ens faran delirar, mentre el sol es pon més enllà de l'horitzó. Després, simplement per necessitat, o intuició, t'abraçaré i deixaré que el vent em bressole el rostre, mentre et mire als ulls, i em dius que m'estimes, sense dir-m'ho. No me'n adone, però, el mantell de llums fluorecents que es crea amb l'imponent sol del capvespre, em fa plorar, pense en la sort que tinc, d'estar al teu costat, en aquell mateix moment.

neva*

Bella música que s'encén dins meu. Veig reflexat el passat als meus ulls, l'infantessa, la innocència. Mentre tu, m'acaracies suaument el braç, em beses tendrament el bescoll.Tanque els ulls, de sobte, recorde aquelles vesprades al parc, quan l'únic que ens importava era tan sols això. 

Evoque els plors, les decepcions, les alegries i la maduresa. I m'envoltes, de nou, amb el braç, i obric els ulls, guarde els records, i visc el present, el present de la Cristina feliç, que t'estima.

j'attend

 

No sé por qué escribo,

ni tampoco por qué recuerdo,

cuando no debo,

tu falta de decisión.

Cuando yo aquí, soñolienta,

mirando a la nada,

cierro los ojos sin cerrarlos,

y imagino que, de repente,

con un arrebato inesperado,

me hundes entre tus brazos,

y con una sonrisa inocente,

en ese mísmo momento,

me siento querida.

Veo la gente salir, gritar, llorar,

y yo, aquí te espero,

mientras con una sonrisa,

para nada sincera,

les hablo de mi felicidad.

Me decido a salir, avanzo, indecisa,

y te veo, sonrío, te abrazo,

te vas, me voy, y yo,

sigo esperando.

bienvenido a la atracción de tu vida

 

Cautivada

enamorada

tan sólo eso.

Freedom, love, and sunshine

Photo: (Cartier-Bresson)

Libérate de todo prejuicio! 

Ama sin prudencia, porque en el amor es malvada, feroz e implacable.

Lánzate a la espiral de tus pasiones!

Siente como la sangre hierve en tu cuerpo,

el placer de ser amado, y diré más, de ser querido.