je que t'aime*

Oh! M'encantaria que recordares,

els dies feliços on estàvem junts.

Aleshores la vida era més bella, 

i el sol més brillant. 

Les fulles mortes s'arrosseguen a palades,

veuràs, no ho he oblidat...

Les fulles mortes s'arrosseguen a palades, 

amb els records i les memòries, 

el vent del nord les endú, 

en la nit freda de l'oblit.

Veuràs... no he oblidat,

la cançó que em cantaves.

És una cançó, que se'ns pareix,

tu, que m'estimaves, jo, que t'estimava.

Vivirem els dos junts, 

tu, que m'estimaves, jo, que t'estimava.

Però la vida separa als que s'estimen, 

dolçament, sense soroll.

I la mar, borra sota l'arena, 

el pas dels amants desunits.

Les fulles mortes s'arrosseguen a palades,

junt als records i les memòries, 

però el meu amor silenciòs i fidel,

somriu sempre, i agraïx la vida. 

Et vaig estimar tant, eres tan bonica, 

com pretens que t'oblide?

Aleshores, la vida era més bella,

i el sol més brillant que avui. 

Tu eres la amiga més dolça,

però no importen els records,

i la cançó que tu cantaves, 

jo sempre, sempre l'entendré!

(Traducció del poema "Les feuilles mortes" de Jacques Prévert)

http://fle.blogcindario.com/2005/06/00068-les-feuilles-mortes.html