.

A veces desearía ser una ninfómana,una engreída, una esclava. A veces miraría al cielo y sólo vería nubes y claros, juncos yunqueros y no poetas malditos. A veces, la vida, es maravillosa, es absolutamente incalculable, pero los placeres, raras veces son eternos, raras veces nos conceden el placer de llegar al más puro éxtasis emocional. Y si amigos, así es la vida, los placeres se convierten en recuerdos caóticos que duran en tu mente lo que tus garras internas se obstinan en preservar. Y así también, se inventó la fotografía, para dotar de poderes, un tanto firmes, a estas garras, que son, el corazón.

fleurs, fleurs du champ, fleurs de la vie

I què bonic és créixer, i viure... Ara mateix escoltant música dolça, relaxant, vivint l'amistat en tota la seua essència, només vivint-la a partir de fotos de bons dies, i de somriures, i quantes voltes pega la vida, vida, la cosa més profunda de totes, tot ho engloba tot es ella en si mateix. En aquesta època de creixement personal cada volta veig més clar la felicitat que em produeix tindre persones al meu voltant que em fan feliç, i l'estabilitat d'aquells vincles, i la seua intensitat, quan realment són això mateix, vincles quasi impossibles de trencar. Amics, essència d'una vida feliç, i qui diga el contrari, almenys ara, no el podré entendre. I res xiquets... me'n vaig a caminar per altres camins, vaig a obrir la boca a altres paisatges, la meua veu es va a estendre, els meus ulls assaboriran emocions en llocs com a casa, com el món, com la vida... al cap i a la fi, ma casa són els meus ulls, la meua boca, i les meues cames...

Veure facebooks de fa anys i adonar-te'n de la maduresa que has adquirit, tan sols en quatre anys llargs has fet un canvi brutal en tots els sentits, i jo que pensava que seguia tenint la mateixa essència, si si, pot ser, però amb el cap i les idees més establertes. D'esta forma puc adonar-me'n dallò de que l'adolescència es un camí dispers i sense sentit... Bonica vida.