Mostrando entradas con la etiqueta sensaciones. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta sensaciones. Mostrar todas las entradas
martes, 20 de marzo de 2012
Necessite desfogar-me.
No pare de pensar que estic desaprofitant la meua vida. D'altra banda sé de sobra que estic prou limitada per ser menor, per no tindre diners etc... tot influeix. M'agradaria eixir per fi d'Espanya, anarme'n a estudiar una temporada a un altre país... També m'agradaria eixir més per la ciutat, de nit i conéixer eixe ambient, anar a algún concert... no els concerts que ja he anat, que realment ja no m'abellix anar, sino poder entrar als locals, i canviar un poc d'aires... El que més em preocupa es el primer que he dit, necessite eixir a l'estranger, i conéixer nova gent i noves experiències. Ja sé que hi han beques i tinc opcions, però es que sóc molt impacient, i em preocupa no rebre-la , que passe el temps i no anar.
He estat pensant, i sé que l'única forma amb la que puc avançar en la fotografia, és posant-me alguns objectius. He tingut el curset f.digital quasi dos mesos en un calaix. Com sempre hem passava, l'èxtasi del moment passà als pocs dies. Per això he decidit marcar-me un data fixa i estructurar-me l'estudi d'aquest, així trobe més motivació ja que desgraciadament tinc un caràcter prou caòtic...
Bé, he decidit una cosa. Per ara no puc fer més que el que es troba a les meues mans... Vaig a repartir els cartells de les classes, fer tot el curset de fotografia, i estalviar els diners posibles per al viatge del any que ve i un aniversari prou especial. No acostume a parlar d'açò al blog, però necessitava aclarar-me el que anava a fer a mesura que anava escrivint, com sempre em passa.
Bona nit :)
lunes, 19 de marzo de 2012
Tota València en flames la nit de Sant Josep.
Animal de records, lent i trist animal,ja no vius, sols recordes. Ja no vius, sols recordes
haver viscut alguna volta en alguna banda.
Felicitat suprema, l'hora d'escriure els versos.
No els versos estellats, apressats, que escrivies,
sinó els versos solemnes —solemnes?— del record. Et permets recordar amb un paisatge i tot:
les butaques del cine, el film que es projectava,
del que no vàreu fer gens de cas, està clar;
i evoques l'Albereda, les granotes del riu,
les carcasses obrint-se en el cel de la fira,
tota València en flames la nit de Sant Josep
mentre féieu l'amor en aquella terrassa.
Animal de records, lent i trist animal,
ara evoques i penses la carn fresca i suau
per on les teues mans o els teus besos anaven,
la glòria d'unes teles alegres i lleugeres,
els cavallons de teules rovellades, la brossa
que creixia, adorable, de sobte, entre unes teules.
Animal de records, lent i trist animal.
miércoles, 14 de marzo de 2012
Passa, tot passa...
Deixem que tot passe... els problemes, els dies,
se'n van amb les ones que trenquen amb força i els fan desaparéixer...
lunes, 27 de febrero de 2012
ouvriez les yeux!
Hoy ha sido un día soleado, feliz, bonito, veraniego... También un día de dolores de cabeza, obsesiones y pesimismo. Como me suele pasar, lo primero que veo es el lado malo de las cosas, siempre que a primera vista no tengan solución. Ya he dado por hecho que el año que viene no me podría ir a estudiar fuera, en verano. Veía la situación mucho más difícil económicamente etc. Pensaba que no me iban a dar la beca y, aunque me la dieran no podría irme. Bueno finalmente he tomado una decisión: Antes de darme por vencida debo recapacitar las cosas y pensar todas las opciones posibles para solucionarlo. Si ya se que es lo que siempre se dice, los típicos consejos de los amigos y de los padres que se nos hacen tan lógicos como no mearse en la cama a los 10 años, ya sabéis a lo que me refiero. No quiero decir con esto que con 16 me siga ocurriendo, lo segundo. Simplemente que son cosas que cuando te las dicen, bien, tienes razón, ajá... Un día llegas a tu casa y te das cuenta que tampoco es todo tan negro, que te puedes ganar un dinero extra si tienes la posibilidad y que a lo largo del año hay muchísimo dinero que desperdicias y que puedes ahorrar... A parte que si se diera el caso de que no me dieran la beca... pues mira, hay más ocasiones, digo yo.
El primer paso, voy a colgar carteles para dar clases particulares, a ver si hay suerte...
jueves, 29 de diciembre de 2011
.
A voltes no entens com, però en un instant canvien tantes coses que no les pots controlar, i et fa mal pensar que unes simples paraules siguen tant dolentes per a estes situacions... Espere algun dia poder tornar a mirar endavant sense veure les restes del passat estancades dintre meu.
sábado, 19 de noviembre de 2011
blackbird*
Una bandada de cuervos daban círculos alrededor, graznando fuertemente, insoportables, insistentes. Abría y cerraba los ojos, las manos a los oídos, punzadas fuertes en la cabeza. Entré rápidamente en casa, resguardada de aquel murmullo infernal. Me acosté en la cama, el rostro tapado por la fría manta en el frío invierno. Me encontraba inestable, aunque tranquila, tenía sueño. Cerré los ojos y dormí, mucho tiempo. Los cuervos habían dejado de graznar, ahora daban picotazos en mi ventana, cada uno de los cuáles sonaba como una bala en el estómago. Creó que soñé, un mundo con gaviotas, y sin cuervos, era bonito. Luego volví a despertar y decidí, que al día siguiente me desharía de esos malditos pájaros.
Etiquetes de comentaris:
Música,
sensaciones,
the beatles
jueves, 17 de noviembre de 2011
moonlight
Necessite controlar esta sensació, no es pot apoderar de mi, no em fa bé. Inconscientment entre en un estat d'apatia que no m'agrada, però pense que és millor que el sofriment. Escolte la música, trista per a variar, i em pareix que forme part d'una mena de película, en veig a mi, tombada al llit escrivint, i buscant solucions, que per molt que escriga i pense, no trobe. Ara dormiré, tancaré els ulls i somriuré, dormiré profundament, i demà serà un altre dia, espere que faça sol, el necessite. I a ser feliç, i a comportar-se.
domingo, 23 de octubre de 2011
martes, 27 de septiembre de 2011
pensamientos de las 11 pm
Sales un día a la calle, caminas sin pensar que lo haces, simple respiración.
Te pones de repente, melancólica, recuerdas cuando cruzaste esta calle, años atrás.
La primera vez que te aventuraste calles abajo, por ti mísma, sintiéndote grande, muy grande.
Sólo piensas en esa sensación, la primera vez que tus ojos se vieron reflejados en ella.
Siempre me ha gustado volver a sentirlo, algo nuevo, que realmente no ha cambiado ni un ápice.
Aprovecho para colgar una canción, sé que algunos me tacharán de plagiadora, pero que se le va a hacer...
Te pones de repente, melancólica, recuerdas cuando cruzaste esta calle, años atrás.
La primera vez que te aventuraste calles abajo, por ti mísma, sintiéndote grande, muy grande.
Sólo piensas en esa sensación, la primera vez que tus ojos se vieron reflejados en ella.
Siempre me ha gustado volver a sentirlo, algo nuevo, que realmente no ha cambiado ni un ápice.
Aprovecho para colgar una canción, sé que algunos me tacharán de plagiadora, pero que se le va a hacer...
Etiquetes de comentaris:
crecer,
fun,
nuit,
sensaciones
Suscribirse a:
Entradas (Atom)








