jueves, 17 de noviembre de 2011
moonlight
Necessite controlar esta sensació, no es pot apoderar de mi, no em fa bé. Inconscientment entre en un estat d'apatia que no m'agrada, però pense que és millor que el sofriment. Escolte la música, trista per a variar, i em pareix que forme part d'una mena de película, en veig a mi, tombada al llit escrivint, i buscant solucions, que per molt que escriga i pense, no trobe. Ara dormiré, tancaré els ulls i somriuré, dormiré profundament, i demà serà un altre dia, espere que faça sol, el necessite. I a ser feliç, i a comportar-se.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)



No hay comentarios:
Publicar un comentario