Le soleil couchant *

Tanquem els ulls i mirem la mar, el reflex dels núvols ens faran delirar, mentre el sol es pon més enllà de l'horitzó. Després, simplement per necessitat, o intuició, t'abraçaré i deixaré que el vent em bressole el rostre, mentre et mire als ulls, i em dius que m'estimes, sense dir-m'ho. No me'n adone, però, el mantell de llums fluorecents que es crea amb l'imponent sol del capvespre, em fa plorar, pense en la sort que tinc, d'estar al teu costat, en aquell mateix moment.