No volia escriure... no volia recordar, simplement volia deixar passar la nit, i les hores, mentre deixava que elles em prengueren els sentiments, el dolor, i la ignorància. Només vull fer saber que odie la existència, la seua efímera esència... Què injusta i que puta. Endavant, doneu-li la mà, que us la ferirà amb les seues urpes, i encara amb sang viva demanareu pietat, però no us la donarà.
Sempre, sempre, dintre meu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario