Te deix, amor, la mar com a penyora...

Título/Títol: Te deix, amor la mar com a penyora

Autor: Carme Riera

Año/Any: 1975

Un llibre cautivador, diferent, xicotetes històries d'amor, però no l'amor com el solem conèixer, sino un amor personal, propi, i interessant. Per a que pugueu entendre el que dic us deixe una que s'anomena: "Petit i sobri homenatge a Liza Minnelli"

Un libro cautivador, diferente, breves historias de amor, pero no un amor convencional, sino un amor personal, propio, interesante. Para que me comprendáis os dejo una que se llama "Petit i sobri homenatge a Liza Minneli"

A disfrutar...

     

    Allà baix els trens, com un llarguíssim esglai, sota un cel fumigat i brunzent, reptaran, una i una altra vegada i una altra també, devers una estació de murs enrajolats, una vellíssima estació de barriada. I un home orb, ben hostil a la grisa claredat dels neons, traspassarà la via, sense gos ni gaiato, i es lliurarà per sempre més a la seva companya, la fosca.

      Allà baix una moneda de duro encastada perfectament a la ranura posarà en funcionament la caixa de música d'un bar. De la pantalla de la televisió veïna, vestida de nit, Liza Minnelli, traurà el cap, a lloure les parpelles, i cantarà poemes d'Ezra Pound.

Els cambrers, per ordre governamental, despatxaran només d'àlies i nenúfars.

I de sobte tu, aquí, enfora, vora meu, sota la boira i la tristor grisa, més grisa que la dels túnels encetaràs la closca dels teus somnis i preguntaràs sol·lícit:

-Voulez-vos danser?