¿Cuántas?

Tanca els ulls, i deixa't emportar per les continues vibracions que encenen i apaguen una oscuretat intermitent. Recolça el puny sobre la galta, relaxa't, deixa respirar l'ànima. Veuràs com els minuts passen, minuts, hores... A estes hores de la nit sempre m'ix un somriure al pensar en ells. M'agradaria, per un moment, arrancar d'arrel tots els rellotges de ma casa, del carrer, del poble... No de la ciutat, deixe'm-la, pobra. I ara si tanque els ulls... imagine una especie de dibuix, un cim, del qual es difurquen branques infinites, al cim de tot, el rellotge de cucut. Piu piu... la una, piu piu... les dos; Piu piu, pressió, punxades, frustració... Agafe un pedra, el piu cesa... fragments per terra, ànima i ventre en desconcert. Sentiment de buidor intern, un abisme, el sòl canvia d'inclinació, caic, caic. Amague els ulls dins les cames, pressione fort, no vull, no vull caure... Respire lentament, fons... Estirada al terra obric els ulls. Costarà temps acostumar-se a la  nova inclinació, temps, temps, temps...