Candor espès, insatisfet, recelós, obsessiu. Mira cap a un costat i tanca els ulls, i ara obri'ls, veus? tot és diferent, bé, realment tot és el mateix, però tu no, està clar. Què vols? contesta'm, que vols fer en la teua vida, dia dia, dia dia, nit, paralització sobtada, tanca els ulls, fes-me cas, eixiràs, podràs.
Per què no puc exhalar somnis? Tot el vent del món vull que vinga a mi, m'entre per la boca tan fort que puguessi ofegar-me, però no, no ho faré, perquè viuré... i seré jo, és clar, qui vaig a ser? No puc seguir escrivint, alguna cosa no em deixa, la lluvia se'm clava., em desconcerta, però per què?
M'has fet cas? has tancat els ulls? Doncs ara escolta, obri'ls, ja està, no, no caiguis en la temptació de tornar a cloure'ls, no serviria de res. Has d'AFRONTAR l'immensitat dels dies, la mà sobre el cor, palpitant, llunyana. Agonia, realment conscient. Suspir, gemec, que pots fer quan, fins i tot escrivint no tornes a èsser, de persona.
Què passa? Ja no en trobe de medecina, he de combatre, però és difícil, molt difícil, arribe a un punt que és indeterminat, quin mal de cap, he de deixar de pensar, simplement no penses...
No hay comentarios:
Publicar un comentario