Tic-tac-tuc.

Convulsió interna, profunda, paulatina, que colpeja amb força i et fa tremolar, sobtada lleugeresa, pensaments, evocacions amagades, soterrades. Neixen vives, reals, insistents. T'inspiren, et fan somriure, el vent bufa amb força i la primavera esclata, l'herba també riu, cridanera, arran de la vall verda. Equilibri, sembla que vacil·les, però avances sobre un camí segur, nou pot ser, però novament segur. Joventut, llibertat, i somrius... El desengany i la fatalitat s'allunyen, trobes eixides càlides, tíbies, ets forta, reconeixes els errors, però els superes. Allunya't, endinsa't al camí... no et paralitzes.