Bufa

Somriures eterns, teles pàlides i suaus fan que el vent les emporte a la saleta, i de sobte no són teles, són aromes de boscos verds i frescos, de natura i ocells amagats en les copes, no els veus, però els pots sentir, el teu somriure es fon amb els seus cants i camines al mig d'un paisatge desconegut, un paisatge vist en somnis clars, i bells, i què bonica és la vida.