CLOUD

Lluny, lluny, vull volar lluny... Obri les ales al temps, als dies, hi han hores? dies? Tot està dins: llàgrimes, pesars, llibertat, sentiments, pasions, somnis, reptes. La paraula confusió és falsa, un invent de les ànimes perdudes, durament perdudes en el naufragi diví. Només, només només... la solució esta en aquesta paraula, no penses, no penses, sorteix del cercle, una mena de bambolla poc fràgil, pero no eterna. Respira eternament, respira profundament fins que els somriures viatgen més enllà del teu rostre, miraràs al cel i els núvols et recordaran  la llibertat que un dia pareixia tan llunyana; l'oloraràs, tastaràs amb la  brisa marina el nou èsser en el que t'has convertit; o simplement veuràs més enllà del mar una pell vella que ja no et perteneix, flotant, allunyant-se, per no tornar.